El dia 19 d'octubre a la classe de seminari, vam comentar el llibre que havíem de portar llegit "podem pintar els somnis" de Carolina Majoral i vam parlar del rol tan important que tenien els professors, la figura de l'infant i el paper que jugava l'escola. He aprés la importància de conèixer a cada nen i saber les seves necessitats.
Apart, ens va reorganitzar l'agenda d'activitats del semestre.
Puc treure la conclusió de : el rol de cadascun és essencial per un bon aprenentatge.
Categories
- activitat (1)
- apunts (11)
- bibliografia (1)
- COED (5)
- comentari (1)
- curiositats (1)
- educació física (1)
- exercici (11)
- GTIC (28)
- interactivitat (1)
- lectures (1)
- Música (4)
- preferits (1)
- Prezi (1)
- Seminari (14)
- silenci (1)
- síntesi (1)
- Treball col·laboratiu (1)
- video (2)
- vídeo (2)
- visual i plàstica (3)
- webs (1)
dijous, 21 d’octubre del 2010
Podem pintar els somnis
diumenge, 17 d’octubre del 2010
Descripció
Sempre recordaré el dia que la vaig conèixer a l'aula de música, amb aquell caràcter que la fa ésser única.Ella es considera normal, amb uns ulls normals, una estatura normal i un cabell i somriure normal. La veritat però és que cada part del seu cos és únic i irrepetible.
Té unes faccions exòtiques i molt orientals, de pell de tonalitat daurada. Uns ulls marrons petits però amb mirada penetrant. Unes galtes esponjoses, esvelta, el seu cabell és ondulat, marró i de mitja melena, un somriure "profident" on es poden veure aquelles dents més blanques que la neu i que aconsegueix treure't un somriure. Sota dels seus llavis esponjosos s'aprecia una piga, i totes aquestes característiques fan d'ella una noia amb bona presencia.
Ella és amable, simpàtica, alegre, extrovertida, interessant i té una veu fina que li dóna personalitat, amb la qual expressa irònicament allò que sent. Intel·ligent, somniadora, animada, lluitadora i proactiva, és a dir, una noia madura i natural la qual no necessita aparentar.
Necessiteu una pista més?
Doncs li encanta la natació!
CAROLINA MAYORAL
Té unes faccions exòtiques i molt orientals, de pell de tonalitat daurada. Uns ulls marrons petits però amb mirada penetrant. Unes galtes esponjoses, esvelta, el seu cabell és ondulat, marró i de mitja melena, un somriure "profident" on es poden veure aquelles dents més blanques que la neu i que aconsegueix treure't un somriure. Sota dels seus llavis esponjosos s'aprecia una piga, i totes aquestes característiques fan d'ella una noia amb bona presencia.
Ella és amable, simpàtica, alegre, extrovertida, interessant i té una veu fina que li dóna personalitat, amb la qual expressa irònicament allò que sent. Intel·ligent, somniadora, animada, lluitadora i proactiva, és a dir, una noia madura i natural la qual no necessita aparentar.
Necessiteu una pista més?
Doncs li encanta la natació!
CAROLINA MAYORAL
dimecres, 13 d’octubre del 2010
PowerPoint
Aquí us deixo les idees essencials del que és un PowerPoint:
dimarts, 12 d’octubre del 2010
dimecres, 6 d’octubre del 2010
Pensant en els altres
Aquí us deixo la introducció d'una pel·licula que vaig veure l'altre dia i que em va semblar molt interessant, el seu nom és "pensant en els altres" i us animo a veure-la.
La figura del mestre
Avui dia 5-10-2010 a seminari hem fet una activitat introductòria que consistia en trobar un prototip de bon mestre i un de dolent a través de professors que haviem tingut a la nostre infància.
Hem tret la conclusió que per ser un bon mestre es necessita una exigència equilibrada, ser dolça, motivació, implicació, explicar les coses bé, respecte, ser próxim, fer una metodologia dinàmica i una interacció amb els nens.
I per una altre banda el mestre dolent, aquell que és agressiu, que crida, té favoritisme, ridiculitza, no escolta, distant i inflexible.
Per finalitzar la classe, en German ha fet l'exposició de la lectura que havia portat preparada i l'hem avaluat dient-li que els nervis passant una mala jugada.
Puc treu la conclusió que un bon mestre és aquell que té vocació.
Hem tret la conclusió que per ser un bon mestre es necessita una exigència equilibrada, ser dolça, motivació, implicació, explicar les coses bé, respecte, ser próxim, fer una metodologia dinàmica i una interacció amb els nens.
I per una altre banda el mestre dolent, aquell que és agressiu, que crida, té favoritisme, ridiculitza, no escolta, distant i inflexible.
Per finalitzar la classe, en German ha fet l'exposició de la lectura que havia portat preparada i l'hem avaluat dient-li que els nervis passant una mala jugada.
Puc treu la conclusió que un bon mestre és aquell que té vocació.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)