Avui dia 5-10-2010 a seminari hem fet una activitat introductòria que consistia en trobar un prototip de bon mestre i un de dolent a través de professors que haviem tingut a la nostre infància.
Hem tret la conclusió que per ser un bon mestre es necessita una exigència equilibrada, ser dolça, motivació, implicació, explicar les coses bé, respecte, ser próxim, fer una metodologia dinàmica i una interacció amb els nens.
I per una altre banda el mestre dolent, aquell que és agressiu, que crida, té favoritisme, ridiculitza, no escolta, distant i inflexible.
Per finalitzar la classe, en German ha fet l'exposició de la lectura que havia portat preparada i l'hem avaluat dient-li que els nervis passant una mala jugada.
Puc treu la conclusió que un bon mestre és aquell que té vocació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada