dimarts, 11 de gener del 2011

Mozzila firefox

Es tracta d'un navegador web gratuït de codi obert, molt ràpid i fàcil d'instal·lar. I té una barra d'eines, la qual es pot personalitzar. Les seves característiques principals són la rapidesa així com la facilitat d'instal·lació i utilització.
Descarrega-ho:
Font d'informació:

Diferència entre escalar i retallar

Amb el GIMP 2 aquestes dues opcions són possibles:
  • ESCALAR: Permet canviar les mides d’una imatge. Un cop seleccionada la funció, podrem escalar la imatge de dues maneres: A partir de les marques que apareixen al voltant de la imatge O bé a través de la finestra que sobre al prémer el botó d'escalar.
 
  • RETALLAR: Un cop seleccionada la funció, només cal seleccionar la zona que volen retallar i acceptar.

Cadascuna té el seu propi símbol.

Font d'informació:

  http://maquineta.net/bloc/?p=521

dilluns, 10 de gener del 2011

Programari convencional, programari lliure, programari codi obert

 Programari: sistemes operatius, entorns d’escriptori,controladors de dispositiu (drivers), servidors, llibreries, compiladors...  quan parlem de programari lliure no només ens estem referint a les aplicacions sinó també en aquests altres tipus de programes que li donen vida a l’ordinador.

El programari és lliure en el moment de la seva creació. Processos posteriors poden convertir-lo en programari privatiu.
El programari lliure té múltiples aspectes positius tant a nivell personal com social, i també empresarial:

Beneficis del codi obert

- Obertura: principal benefici que permet obtenir la resta dels beneficis llistats a continuació,
la majoria dels quals serien irrealitzables amb codi tancat.
-Transparència: no hi ha sorpreses, la qualitat del codi està a la vista de qui la vulgui controlar.
- Seguretat: impossibilitat d’amagar secretament eines d’espionatge, bombes informàtiques,
cavalls de Troia i codi maliciós en general.
- Aprenentatge: per complex que sigui un programa, els aprenents de bruixot poden repassar
el seu codi i formar-se amb ell.
- Herència cultural: tot el codi disponible passa a formar part dels recursos públics de
què disposa la Humanitat.

Beneficis de la llibertat d’ús del programari

- Legalitat: conceptes com la pirateria o l’ús indegut perden sentit.
-Universalitat: no es poden discriminar tipus d’ús ni tipus d’usuaris.
-Testeig: fer proves des de les primeres fases de desenvolupament i per tant més consistent.
- Avaluació: facilitat per a provar diversos programes sense restriccions abans de fer una
elecció.
- Personalització: adaptar el programari a les nostres necessitats amb recursos
propis.
- Localització: traduir el programari al nostre idioma.
- Inversió local: possibilitat de contractar desenvolupaments en el propi entorn i fomentar
la indústria local.
- Col·laboració oberta entre desenvolupadors: qualsevol pot aportar millores.
-Col·laboració entre usuaris i desenvolupadors: les propostes de millora dels usuaris dutes a la pràctica per desenvolupadors voluntaris i els propis usuaris.
- Descentralització: equips de desenvolupadors poden centrar-se en mòduls o parts concretes
del programa, treballant en paral·lel amb altres equips dedicats en altres mòduls.
- Reciclatge: fragments de codi d’un programa poden ser reutilitzats per a altres programes.
- Continuïtat: altres poden reprendre el treball.
-Desvinculació: qualsevol pot optar per iniciar una nova branca de desenvolupament d’un
programa.
- Comunitat.

Beneficis de la llibertat de distribució del programari

- Disponibilitat:  al abast de molts
-Disseminació: petits distribuïdors sense ànim de lucre poden dur el programari allà on
els principals canals no volen o no poden arribar.
- Preu: gratuït.

Diferencia entre programari lliure i convencional:
 El programari lliure es planteja les repercussions ètiques i socials derivades de l'adopció d'un model d'us determinat i garanteix 4 llibertats:
  1. Utilitzar-lo.
  2. Estudiar-lo.
  3. Redistribuir-lo.
  4. Introduir-hi millores i fer-les públiques.
Com el Firefox o el Openoffice.

El programari convencional limita la possibilitat de detectar i corregir errades de programació, modificacions, traduir-lo o fer-lo servir per a finalitats diferents a les originals.
Classificació:
-Programari gratuït (freeware).
-Programari de prova(shareware).
-Programari comercial.

Programari de codi obert: ofereix la possibilitat d'accedir al seu codi font.

El codi font d'una aplicació informàtica està format pe la relació completa d'expressions complexes.
Perquè  el processador entengui les instruccions que el programador l'ha donat cal convertir el codi font en un codi executable(sèries d'instruccions bàsiques mitjançant la compilació).

Fonts d'informació:
Bloc d'en Jordi Simón

http://www.edu365.cat/eso/muds/tecnologia/programari2/index.htm

http://www.rubidigital.cat/comissionat/manual_programarilliure.html
                    

Classes de blogs

Hi han 2 classes de blogs:

1. Més enllà de l'aula
  • Blogs de centre: aquests poden presentar diverses modalitats. Generalment són revistes digitals. De vegades serveix de mitjà perquè els alumnes publiquin alguns dels treballs realitzats a classe.També poden ser blogs de la biblioteca escolar, on informen de les últimes novetats...Poden incorporar o no col·laboracions dels alumnes. Normalment s'utilitzen arxius multimèdia.
  • Blogs destinants a seminaris i cursos de formació TIC per al professorat: Són un recurs dels professors que impartex cursos o coordineen seminaris per els assistents i així puguin tenir les informacions i tutorials a disposició seva permanentment. És de gran utilitat pels que vulguin fer els primes passos en solitari o bé pels que volen incorporar nous procediments.
  • Blogs de professors(individual): serveixen per comunicar les reflexions sobre educació, per donar notícia de recursos que troben, proven... I així van creant comunitats segons les afinitats i interessos, mitjançant hipervincles, les llistes de blocs i comentaris.

2. Blocs d'aula

  • Blog d'aula del professor: la funció principal és proporcionar els alumnes informació, proposar activitats... El blog facilita l'organització d'aquests materials mitjançant categories i l'escriptura hipertextual, però pot ser un inconvenient si es fa seguint un ordre invers. El sistema de blogs més útils són les pàgines estàtiques. En molts casos es busca la interacció amb l'alumnat(comentaris, tasques...). Així es crea una comunitat d'usuaris que " conversen" des dels seus respectius blogs.
  • Blog de professor-alumne: és una gestió compartida amb diferents graus de responsabilitat. Aquest pot ser un quadern digital que agrupi les informacions del professor i les entrades dels alumnes on publiquin algunes de les activitats d'aula. La classificació per categories permet que la informació quedi organitzada. Altres funcions poden ser els projectes com la lectura compartida d'un llibre, treballs d'investigació, revista de classe.. Hi ha una clara interacció entre l'alumnat i el professoorat.
  • Blog d'aula de l'alumne: la funció d'aquest és executar les tasques proposades pel professor, fer de carpeta d'aprenentatge digital, una guia de navegació, guia de recursos per al blo, desenvolupament de temes de lliure elecció... Aquests poden ser blogs multifuncionals i que englobin diverses àrees.. Dintre d'aquest tipus de blog podem trobar el grupal que venen a ser petits grups d'alumnes on tots tenen la mateixa responsabilitat alhora d'administrar-ho.
Fon d'informació: llibre usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents, de Francesc Balagué i Felipe Zayas

iGoogle

iGoogle et permet crear una pàgina principal personalitzada, amb quadre de búsqueda i tot tipus de gadgets amb formes diferents que et permeten fer coses variades, com la d'estar informat, veure els missatges del Gmail, consultar les previsions meteorològiques, tenir un marcador amb els teus llocs preferits i fins i tot crear el teu propi gadget.

Font d'informació:  Entra-hi

wikipèdia/viquipèdia

Aquesta pàgina web és un lloc per a buscar informació. Quan busquem hem de mirar que la informació cercada sigui correcte:

1- Mirar si la traducció està bé.
2- Qui escriu aquella informació, és adir, quines referències té.
3-Comparar amb altres articles.

Com sabem si la informació que ens proporciona és fiable? Es considera que és el pensament original del wikipedista que ho va afegir. L'única forma de verificar-la és trobar una font fiable que digui el mateix, ja que, a la wikipedia pot escriure tothom que tingui un compte.
No hi ha un article original, però sempre ens hem de fixar en les cites que ens esmenten.
De la wikipedia ens podem fiar perquè hi ha intel·ligència distribuida, les persones van canviant la informació per poder millorar-la.

Fonts d'informació:   Entra 
Aportació a la viquipèdia:  Entra 

La viquipèdia et dona la informació en català

Creative commons i Copyright

Creative commons és una organització sense ànim de lucre, dedicada a promoure l'accés a la cultura i a una major flexibilització de les lleis de propietat intel·lectual.Són permisos per poder reutilitzar o compartir lliurament, inclús amb fins comercials; es pot utilitzar compartir o modificar lliurement, inclús amb fins comercials. Aquest té diferents símbols. Entra


Copyright és exactament el contrari del CC, els drets els té l'autor i ell és l'encarregat de donar el permís. Entra
Copyleft, el contrari de copyright